Via Cagliari, 1 - 09090 Simala (OR)
Tel +39 0783 97208 - 0783 97209 - Fax +39 0783 97216
MAIL protocollo@comune.simala.or.it - PEC protocollo@pec.comune.simala.or.it
CF. 80030370953        P.IVA 00355190950
avvisi protezione civile
ai alla sezione prescrizioni antincendio 2017
ultime novità del'ufficio servizi sociali
Ospitalità
         
Rassegna stampa
Calendario eventi
Bussola della trasparenza
In Evidenza
Chiusura ufficio servizi demografici per subentro ANPR in data 10/06/2019.

I tributi - FAQ Domande Frequenti

(Ammosta in formau PDF)     (Ligi in lìngua italiana)
 
S’arrimbursu de tributus comunalis prus mannus chi su cuntribuidori faddendi at pagau, si podit, e candu, deduxi de àterus tributus chi depit su Comunu in fatu?
Candu su cuntribuidori apurat de ai pagau a su Comunu tributus chi non depiat, po ndi oteni s’arrimbursu depit intregai arrechesta aposta aintru de 5 annus de sa dii chi at pagau. Isceti apustis de ai mandau su Comunu comunicau formali de cuncessioni e càrculu de s’arrimbursu, si podit incarrelai a deduxi s’importu a crèditu de àterus tributus afatantis chi si depint.

E a poni in arrègula sa pagamenta de unu tributu comunali, mancai apustis de s’iscadèntzia de su tèrmini istabiliu, fait?
Candu su cuntribuidori no at pagau unu tributu chi depiat a su Comunu aintru de su tèrmini istabiliu e su Comunu no at fintzas de insaras pigau nisciuna arratza de provedimentu avatu suu, si podit incarrelai cun su “ravedimentu operosu”: est a nai paghendi su tributu chi si depit aprichendindi is santzionis postas in contu, ammenguadas a una parti asuba de dexi de su mìnimu candu sa pagamenta si fait aintru de is trinta diis de s’iscadèntzia, o sinuncas a una parti asuba de otu de su mìnimu candu sa pagamenta si fait aintru de s’annu de iscadèntzia. Si depint in prus is interessus in sa mesura chi su Comunu ponit in contu est a nai su tassu de interessu legali magiorau de duus puntus.
 
E s’ICI e ita cosa est?
S’ICI - Imposta Comunali asuba is Immòbilis, est unu tributu chi si depit asuba su possedimentu de is immòbilis finas a s’annu 2011. Su Comunu podit ispriculai asuba sa regularidadi de is pagamentas e asuba is decraratzionis chi si depint e notificai candu ddui at avisus de acertamentu a dèpidu de su cuntribuidori isceti po is annus de imposta de su 2008 a su 2011.
 
E s’IMU e ita cosa est?
S’IMU - Imposta Municipali Pròpia – chi si depit asuba su possedimentu de is immòbilis est in vigori de su 1 de gennarxu de su 2012, e fai a càmbiu de s’ICI – Imposta Comunali asuba is Immòbilis.
 
Su diritu a un’agevolamentu o a un’ammenguamentu de s’IMU, comenti unu arrennescit a dd’oteni?
Is ammenguamentus o agevolamentus in matèria de IMU ddus depit peliai su cuntribuidori chi ndi tenit diritu, in cantu non fait a ddus assinnai a s’initziativa de s’Ufìtziu Tributus. Abarrat foras s’arrègimi chi si ponit in contu po s’abitatzioni principali casi ca siat s’arresidèntzia de su cuntribuidori siat sa presèntzia de is fillus minoris in su nùcreu familliari ddus podit oteni in deretura s’Ufìtziu. Incapitendi de ddui ai pertinèntzias in s’abitatzioni principali aici de non podi s’Ufìtziu fai un’assinnamentu deretu de is agevolamentus chi si ponint in contu, su cuntribuidori at a depi fai a isciri po cali de custas tenit bidea de gosai de is agevolamentus.

Chi unu fràigu est sena de allàciu a s’arretza ìdrica e de s’energia elètrica, unu ndi podit gosai de s’ammenguamentu de su 50% de sa basi imponìbili po su càrculu de s’IMU? 
No. Non bastat a ammancai s’allàciu a is arretzas de is serbìtzius ìdricus e elètricu. Po gosai de custu ammenguamentu tocat a s’agatai, su fràigu, in cunditzioni de inagibilidadi/inabilidadi e impari a non ddu impreai.
 
E candu e comenti si podit gosai de s’ammenguamentu a su 50% de sa basi imponìbili po su càrculu de s’IMU incapitendi inagibilidadi de unu immòbili?
Po gosai de diritu a s’ammenguamentu de su 50% de sa basi imponìbili de custus fràigus, tocat a s’Ufìtziu Tècnicu Comunali a documentai cun acertamentu sa cunditzioni de inagibilidadi o inabilidadi a ispesa a càrrigu de su cuntribuidori, o sinuncas a unu Tècnicu abilitau.
Candu s’inagibilidadi non dd’apurat s’Ufìtziu Tècnicu Comunali, si ponit in contu po su cuntribuidori sa possibilidadi de intregai una decraratzioni sustitutiva cunforma a su D.P.R. 445/2000, decrarendi de teni una perìtzia chi apurat s’inabilidadi o inabitabilidadi, chi unu tècnicu abilitau at istèrriu.
 
E cali est su tanti de s’IMU chi asuta de cussu no est de òbrigu a pagai a su Comunu? E comenti est chi si càrculat?
Non s’incarrelat a pagai s’ I.M.U. po importus finas a €.11,00.
Custa est totu sa summa chi depit ònnia cuntribuidori a totu annu, po su chi pertocat totu is immòbilis chi custu tenit.
Su pagamentu de s’IMU duncas si depit candu s’imposta aici carculada est paris o prus manna de € 12,00.
 
Chi sa domu unu dda donat in comodau gratuiu a fillu suu o a àteru familliari, s’IMU de pagai comenti si càrculat?
A su contras de su chi si poniat in contu po pagai s’ICI, non fait a apricai a unu fràigu donau in comodau gratuiu a un fillu suu, fradi o àteru familliari, s’arrègimi chi si ponit in contu po s’abitatzioni principali. Duncas s’imposta de pagai s’at a carculai in sa mesura chi s’istabilit po is àterus fràigus chi non funt abitatzioni principali.
 
E comenti tocat a incarrelai po si fai giai s’arrimbursu de’I.M.U. chi unu at pagau in prus po s’annu 2012?
Chi su cuntribuidori at pagau po su 2012 un’importu prus mannu de su chi depiat, mancai po efetu de sa normativa chi a totu annu dd’ant mudada prus de una borta, at a depi intregai arrechesta de arrimbursu aposta a su Comunu, contendi finas simmai sa cuota pagada in prus a s’Istadu. Custa arrechesta s’at a depi intregai a intru de 5 annus de sa data de pagamenta.
 
E sa TARSU e ita cosa est?
Sa TARSU – Tassa asuba s’arragorta e ismartimentu de arrefudus sòlidus urbanus - est unu tributu comunali chi si depit finas a s’annu 2012, acapiau a s’ocupatzioni de localis o àreas urbanas, mesurau forma a is superfìciis ocupadas, chi gosant de su serbìtziu de arragorta e ismartimentu de s’àliga. Su Comunu podit fai cuntrollus asuba sa regularidadi de is superfìciis ocupadas, ponendi acanta de pari is datus ogetu de tassatzioni cun is arresurtaus catastalis, e notificai simmai avisu de acertamentu a dèpidu de su cuntribuidori, feti po is annus de imposta de su 2008 a su 2011.
 
E sa TARES e ita cosa est?
Sa TARES – Tributu Comunali asuba s’àliga e asuba is serbìtzius – est su tributu comunali asuba s’àliga urbana e sa chi dd’assimbillat chi si portat a ismartiri, e de is costus chi pertocant is serbìtzius indivisìbilis de is comunus. Est in vigori de su 1 de gennarxu de su 2013, e fait a càmbiu de sa TARSU.
Su Contzillu Comunali aintru de su 30 de làmpadas de su 2013 at a depi aprovai su Regulamentu chi disciprinat s’apricatzioni de su tributu e is tarifas chi pertocant, de apricai a sa superfìcii de su locali o de s’àrea ocupada capassa a produxi àliga urbana (giai ogetu de sa TARSU). S’istabilit in prus una magioratzioni de € 0,30 a metrucuadru po ammantai is costus chi pertocant is serbìtzius indivisìbilis de is comunus.
 
E candu est chi si pagat sa TARES?
Sa TARES s’at a pagai in autotassatzioni, in n.4 arratas, chi iscadint me in is mesis de gennarxu, abrili, mesi de argiolas, e mesi de ladàmini. Isceti po su 2013 sa primu arrata dd’ant trantzida a su mesi de argiolas e custa iscadèntzia dda podit trantziri de prus su Contzillu Comunali.
 
E chi unu fràigu est sena de allàciu a s’arretza ìdrica e de energia elètrica, sa TARES si depit pagai?
Chi una domu destinada a abitatzioni tzivili est sena de mobìlia e massirìtzias e est sena de cuntratu ativu de frunidura de is serbìtzius pùblicus a s’arretza (àcua, energia elètrica, gas, telèfunu) non est de poni a TARES.
 
Sa TARES dda depu pagai mancai chi non fatzu àliga o impreu sa domu po pagu tempus a s’annu?
Sa TARES si depit po s’impreu de fràigus e àreas capassas a produxi àliga, no essendi de importu su produxi cuncretu e su cunferimentu de àliga. Chi sa domu s’impreat po pagu tempus a s’annu, cunforma a su Regulamentu, s’at a depi pediri s’ammenguamentu postu in contu.